"La vida passa i tu, com si res.

Els anys empenyen i tu, no et mous.

Veus als altres, que riuen, que lluiten… i tu, indiferent.

 

Però finalment descobreixes una emoció, un sentiment que s'apodera de tu.

Arriba la tristesa pels anys perduts.

La nostàlgia d'una vida que no has viscut.

Últimament has oblidat fins i tot els teus somnis.

 

Tanques els ulls, recordes qui erets i qui vols ser.

Ja està bé de seure!!!

Respires, camines, somrius, lluites…

 

Tornes a ser tu."

 

 

Apatia per la vida. L’art de viure indiferent

 

És curiós que en un moment on tenim mil estímuls, milers d'activitats a fer, clubs al que pertànyer cada vegada hi ha més gent amb apatia per la vida.

És molt fàcil detectar aquest símptoma. Són aquestes persones que a la pregunta: Com estàs? Que tal va?, mai et respondran amb un: "Doncs molt bé, estic molt content de com em va tot" o "doncs estic lluitant però sé que cada vegada estaré millor". No, en canvi d'aquestes respostes et diran coses més semblants a: "Doncs aquí que ja és molt" o el famós "vaig tirant".

No són persones que puguis veure pel carrer rient o ballant, però segurament tampoc els veuràs lluitant o discutint per alguna noble causa.

 

Que és l'apatia?

L'apatia és l'absència de motivació i d'emocions. És quan ja no ens resulten divertides moltes de les activitats que abans ens agradaven i no trobem altres de millors que les substitueixin. Però pensant-ho millor… l'apatia fa que tampoc t'importi. Potser, la paraula que millor la defineix és "indiferència".

Físicament també es fa notar. Ja que cada vegada et notes més cansat, més pesat. Tot costa més. Llevar-se al matí, dormir a la nit…

Entrar dins d'aquest estat és perillós, ho fas a poc a poc, no et dónes ni conte. Però un dia descobreixes que fa temps que no et diverteixes, que fa temps que no hi ha res motivant a la teva vida, ja no has provat coses noves, t'has deixat emportar per la rutina del dia dia. Et deixes endur per l'entorn. I evidentment la teva vida s'estanca. Si no hi ha res que t'entusiasmi, per què ens hem d'esforçar?

Hi ha molts camins diferents pels quals podem arribar en aquest punt, una depressió, l'estrès, situacions traumàtiques, l'alcoholisme, consum d'alguns fàrmacs, menopausa, falta de son o de descans i en molts casos veure que fem el que fem no aconseguim solucionar alguna cosa que ens preocupa o per molt que ens esforcem sempre donem contra el mateix mur.

Apatia por la vida

Com puc sortir de l'apatia?

També hi ha molts camins que et poden retornar les ganes i l'energia. Per nomenar algun de natural podria dir les flors de Bach però al cap i a la fi crec que només són una ajuda que si bé et poden servir al principi per donar-te una empenta no et resultaran útils a llarg termini.

Hem de traçar un full de ruta començant pel final fins a arribar al punt on estem ara.

 

Anem per passos:

Coneix-te a tu mateix. Torna a connectar amb tu i esbrina que és allò que vols fer i ser. Que és el que et faria feliç?

Un cop ja saps el teu objectiu final cal saber que has de fer per aconseguir-ho. Ara és el moment de crear el full de ruta marcant des de els objectius més grans i les accions més complicades als petits objectius que pots anar complint.

Sempre és millor dividir els Grans objectius en petits, de manera que els puguem anar realitzant un a un, així podrem mantenir la motivació.

És a dir, si el teu objectiu final és, per exemple, córrer una marató, ja saps que no ho faràs el primer dia que surtis a córrer. Primer et compraràs equipament, després començaràs a córrer petites distàncies, tindràs cura de l´alimentació, aniràs augmentant la distància d´entrenament, començaràs amb una mitja marató i amb el temps, seguint el teu full de ruta aconseguiràs el teu objectiu.

És important tenir petits objectius que puguis anar assolint i sobre tot celebrar cada vegada que es compleix un.

 

Només les grans metes ens faran feliços?

La resposta és rotundament NO. Estar clar que aconseguir treballar d'allò que sempre hem volgut, fer la volta al món, escriure un bet seller, comprar-nos una casa, ser el president d'una gran companyia… són grans objectius que et poden fer feliç.

Però no només es tracta d´això. És més, pot ser que el fet de fixar-te objectius tan grans de primer moment encara ens facin patir més estrès i per tant, tornar a l'apatia.

La majoria de vegades es tracta de coses més petites, però que la suma d'elles ens trauran d'aquest estat d'indiferència.

A més… sempre ens serviran per practicar i amb el temps poder apuntar més alt.

Així que si creus que tens apatia per la vida el que et recomano és que busquis petits objectius per anar assolint. Potser és el moment de començar a fer la vida saludable o de fer el viatge que fa tant de temps vols fer o solucionar els problemes de parella.

Però per sobre de tot connecta amb tu mateix.

Quin és el camí que et faria feliç. Tanca els ulls i visualitza la persona que vols ser. Això t'ajudarà a saber quins objectius has de perseguir. Al cap i a la fi, estem parlant de la teva vida.

 

Somriu, riu, viu.  

Recuperar la motivació i poder viure

Apatia per la vida. L’art de viure indiferent
Etiquetado en:            

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

2 × uno =